divendres, 22 de novembre del 2013

Cada Imatge té la seva Història

Avui és un gran dia, després de dues setmanes molt dures, avui he rebut una gran alegria. Per aquest motiu he decidit fer aquesta entrada. Fa dos setmanes el meu disc dur amb les 100 gigabytes d'imatges del viatge a Islàndia va dir prou. Cada dia em preguntava, més d'una vegada, perquè no vaig fer cap còpia de seguretat, però ja era massa tard. Aquets dies anava recordant les imatges que hi havia al disc dur i que ja no veuria mai més. Buffff...

Geyser Strokkur (Iceland)

Però avui la meva alegria ha estat enorme al saber que el disc dur funcionava, el problema estava a la carcassa que no deixava fer la connexió i amb pocs euros tot ha tornat a funcionar. El que hagués pagat .....
Ja sabia de la importància de fer còpies, però, el que passa sempre, per peresa no ho vaig fer. Ara és el primer que he fet, he estat de molta sort. 
Sobre la foto, és una de les moltes que em van venir a la memòria,... cada imatge té la seva història.

dijous, 14 de novembre del 2013

Una tardor diferent

Aquest any la tardor s'ha fet esperar però al final ha arribat. Les ventades, la falta de pluja i la calor han fet que aquesta tardor hagi sigut diferent. Moltes fulles no han seguit el seu procés i han caigut abans d'hora. La riera hauria de baixar de banda a banda en aquesta època i en canvi baixa un filet d'aigua. El fred sembla que vulgui arribar.

Un dels racons del Montseny

Els boscos estan molt secs, quan passeges entre els faigs sents el soroll de les teves passes, i com vas esmicolant els centenars de fulles seques. Buffff quantes n'hi deu haver? 1, 2, ......50, 51 qui sap.

Fulles surant.

Fulles ben agafades.

Una de les sortides més esperades de tot l'any és la de tardor. És l'estació més esperada per molts amants de la fotografia. Quan planifico aquesta sortida sempre estic pendent per saber si estarà al seu punt màxim  de colors però quan arriba el dia sempre tinc la sensació que ja s'ha passat o que encara hi falta. En canvi aquest any hi faltava aigua, sempre ho volem perfecte. Sort que no ho podem controlar.