dijous, 30 d’abril del 2015

l'Arc de Sant Martí al Priorat

Aquest cap de setmana, després de diferents  intents, vaig poder disfrutar fotogràficament de l'Arc de Sant Martí, va ser una sessió que no va durar gaires minuts però era una assignatura pendent d'aquelles que se't resisteix i que quan tú ets aquí ell està allà, i no hi ha manera de coincidir.

  • El primer Arc de Sant Martí.
Feia un dia d'aquells enredats, ara sol, ara núvol, ara tormenta,.. un dia de primavera, un dia ideal perquè sortís l'Arc de Sant Martí a treure el cap. Quan era ja el final del dia vaig veure una escletxa al cel i vaig pensar, avui és el dia, vaig agafar l'equip fotogràfic, que normalment ja està preparat per situacions d'urgència, com pot ser aquesta, i l'Ester i jo vam sortir corrent. Llavors, el cap et comença anar a cent buscant una localització on poder disfrutar del fenòmen. Just sortir al carrer vam veure el primer Arc de Sant Martí del dia que gairebé no vaig poder n'hi fotografiar, estava difuminat i no es va veure amb tot el seu encant.


Primer Arc de Sant Martí difuminat

  • El segon Arc de Sant Martí.
Després del primer intent vam decidir anar a una altra localització, a només 5 minuts de casa, per fer la posta de sol que podia ser prometedora. Vam arribar al lloc escollit i encara estava plovent però a l'horitzó, hi havia una petita clariana, ens vam posar en direcció a la posta i vam començar a preparar els estris necessaris. De sobte ens vam girar a la nostra esquerra, el sol ja havia fet acte de presència i sorpresa! es va començar a intuir l'Arc de Sant Martí, aquesta ja no ens l'esperàvem i ens va sorprendre gratament.


Arc de Sant Martí, al fons la Serra de Llaberia i Marçà


Intentant captar el segon Arc de Sant Martí del dia, foto de l'Ester Ferré


  • Arc de Sant Martí al Complet
Després de fer algunes fotografies amb el teleobjectiu i quan l'Arc de Sant Martí es va mostrar per complet, vaig canviar al gran angular per poder captar la seva grandiositat. En aquell mateix moment es va produir la posta de sol i això va fer que no es veiessin bé tots els seus colors. En aquesta fotografia a la part dreta també es pot intuir el doble arc que va aparèixer i desaparèixer en un obrir i tancar d'ulls.

Arc de Sant Martí al complet just a la posta de sol



Camp d'ametllers amb l'Arc de Sant Martí al complet just a la posta de sol

dimecres, 29 d’abril del 2015

Mala Sort !!!

En moltes ocasions quan programes una sortida intentes controlar tot el que pots però hi ha vegades que necessites una mica de sort.

Aquesta sortida era molt a prop de casa i tenia dos objectius:
- La lluna plena a la Serra de Montsant.
- La sortida o la posta de sol amb llums vermellosos a la cinglera del Montsant.

Divendres vaig sortir en direcció a la Morera del Montsant. La lluna segons el software TPE sortiria a les 6:20 PM i la posta seria a les 6:29 PM, en sentit oposat, no tenia temps per buscar dos enquadraments i em vaig decantar per la sortida de la lluna. Quan ja tenia l'enquadrament triat la lluna va sortir  més obert del que jo tenia previst, quedava fora de l'enquadrament i per la posta ja no tenia res a fer, Mala Sort !!! Cap a casa.

Dissabte a les 6:00 AM sona el despertador, el cel pintava bé per fer la posta de la lluna a les 7:42 AM i la sortida de sol a les 7:51 molt just però els enquadraments ja estaven triats. Sorpresa, a l'arribar a la Morera la lluna estava tapada per una banda de núvols, Mala Sort !!!, nomès em quedava la sortida i esperava que fos vermella pel canvi de temps que es preveia. Però Mala Sort !!! No hi va haver colors. Canvi d'enquadrament i molt pocs segons de bona llum.

Cinglera del Montsant

Dos dies, dos objectius.
Un altre dia serà. 
Mala Sort !!!

Ja fa més de 7 Anys

Sí, sí, ja fa més de set anys d'aquesta fotografia, és de les primeres que vaig fer amb la meva primera càmera reflex digital. Fent una mica de memòria, recordo que quan la vaig comprar vaig començar a tirar amb automàtic, com és normal, i després ja vaig començar a experimentar amb els altres modes.

Aquest dia el recordo perfectament, només vam pujar al Montsant per fer aquesta fotografia, vam pujar pel Grau dels Barrots, vam esmorzar des d'on està tirada la fotografia i després vam baixar pel Grau de l'Agnet. 


Aleshores, caminar no hem feia peresa, cosa normal, doncs, no portava gaires coses a la motxilla, en canvi ara, quan surto, cada dia porto més coses: que si objectius, filtres, flaix, polaritzadors, cable disparador, targetes de memòria, bateries, alguna frontal,... ah! i el trípode. Així no es pot anar, ja no m'hi cap n'hi l'entrepà.

Salut !!!

Sol i Ombra

Una de les maneres d'aïllar un element en un entorn natural pot ser aquesta. Als matins moltes zones encara hi toca l'ombra i es pot aprofitar per fer alguna d'aquestes composicions.

Una flor,  en ple sol, al Priorat.

Nocturna al Priorat

Bé, nocturna, nocturna no és, però quan vaig arribar era ben fosc, després ja va començar a clarejar el dia.
És un paisatge diferent no sembla el Priorat però ho és, a mi em recorda més un paisatge d'Islàndia amb una d'aquelles nocturnes on hi ha una església i una aurora boreal al cel,... molts ja sabeu de què parlo. Doncs no és el cas, sembla un simple magatzem abandonat i ben tapiat però em va cridar molt l'atenció, sobretot, la seva teulada, tota derruïda i com entre mig deixava passar la claror. Després vaig intentar combinar la lluna, les boires del fons, el magatzem i les llums que ja il.luminaven les muntanyes, per intentar captar la sensació de solitud del moment i el despertar del Priorat.

Noctura al Priorat

Moments de solitud i tranquilitat que et dóna la natura, només per això ja val la pena matinar.

Espero que us agradi.




Bon Any !!!

Fa dies que no faig cap entrada al bloc i, per acabar l'any, he trobat adequat pujar aquesta fotografía d'un  d'aquests dies de boira gebradora al Priorat.

Boira gebradora al Priorat.

Espero que us agradi, molt bon any 2015 !!!

Nit de Llamps

En aquesta entrada intentaré explicar i respondre unes quantes preguntes que algunes persones s'han fet i m'han comentat sobre aquesta fotografía i he pensat que podría ser interessant fer aquesta entrada.

Aquesta fotografía per mi té un valor especial. Un dels motius és pel lloc on està feta i des d'on està feta. A l'hora de fer la fotografia una de les primeres coses que vaig fer va ser intentar deduir quin sería el recorregut de la tempesta, i tot apuntava que no ens afectaría de ple, després vaig buscar un encuadre que fos el mes atractiu possible però al mateix temps, com m'han comentat, era un encuadrament arriesgat, era tot o res, podía sortir una bona foto o quedar-me sense fotografía, el motiu és que l'encuadrament triat no tenia ni un terç de cel de la fotografía i les possibilitats d'agafar un llamp eren més baixes.

Aquestes són les dades de la fotografía per poder entendre una mica més com es va fer. En aquesta fotografía vaig utilitzar un gran angular de 10-20 i vaig tirar a 20 mm amb una focal de 5'6, a ISO 100  i amb una exposició de 6 segons i trípode per suposat.

Normalment les fotografíes que faig nocturnes tenen una exposició superior i les possibilitats d'agafar un llamp augmenten, en aquest cas no necessitava més temps la il.luminació del passeig em permetía disparar més ràpid i al mateix temps reduia les possibilitats de que sortís tota moguda a causa del vent degut a la tronada.

Els 6 segons d'exposició  em van permetre agafar el llamp, agafar el moviment de les fulles de l'arbre del primer pla i les llums d'un cotxe que va baixar carretera avall a la part superior dreta. Aquests fets donen més dinamisme a la fotografía.

Una de les preguntes que també em van fer era "Podría ser que hi hagi més d'un llamp a la fotografía?" En 6 segons d'exposició podría ser però jo en el moment de la fotografía nomès vaig veure un llamp, ara també podría ser que fossin dos llamps tan seguits que jo no els hagués vist en aquell moment. Jo mirant la fotografía no se apreciar si hi ha més d'un llamp potser algú ens ho podría aclarir.

Nit de Llamps a Falset
Espero que us hagi agradat aquesta entrada.

Perquè sempre ens falten dies?

Aquesta és una fotografía que ja fa temps que volia dedicar-li una entrada. És un dels pocs salts d'aigua que vam veure a l'illa de Bali a Indonèsia, feia un d'aquells dies que qualsevol persona humana no sortiria de casa però per un fotógraf és un dia perfecte, estava núvol i a punt de ploure, ideal.

Salt d'aigua a la selva tropical

Al cap de pocs minuts va començar a ploure amb una certa intensitat. La nostra intenció era baixar fins al peu de la cascada i treure unes quantes fotografíes de primer pla però, en poc temps ja vam veure que seria complicat tant per l'aigua que queia com pel temps de que disposàvem, ja que estàvem massa lluny d'on haviem de passar la nit. Quan estàs tan lluny de casa i tens el viatge programat tens molt poc marge per canviar la ruta i poder tornar un altre dia, i per tant no podiem modificar-la. Aquesta és una de les poques fotografíes que vaig poder fer desde la distància. 
No és la primera vegada que ens passa, per això sempre intentem deixar algun dia per poder tenir una mica de marge, però no sempre és possible. Fa molta ràbia, per què sempre ens falten dies als viatges?
Em sembla que n'hi que marxéssim tres mesos en tindrem prou, però crec que no només ens passa a nosaltres.

Espero que us agradi.



Nova Web

Doncs sí, com el títol de l'entrada indica, ja tinc web. És una web on es poden visualitzar les fotografies en més bona qualitat, aquí us deixo l'enllaç per si hi voleu donar un cop d'ull www.josepmariacollbenages.com

Mirant el cel - Falset

He triat aquesta fotografia per fer l'entrada ja que és més personal i més d'autor. Últimament aquest tipus de fotografia em crida molt l'atenció i penso que és interessant anar experimentant amb diferents temàtiques. La que avui us ensenyo és de fa unes quantes setmanes, quan el Priorat es va vestir de blanc per uns dies.

Espero que us agradi la web !!!

Un dilema a cada sortida.

Si tot va bé aviat farem una d'aquelles sortides que fa temps que esperes, i que ha comportat molta feina de planificació. Aquesta fotografia és del viatge a EUA, espero poder disfrutar de localizacions especials, com aquesta.

Monument Valley

En aquest tipus de sortides el material fotogràfic sempre és un problema, no pots arribar a pendre'l tot, has de descartar unes quantes coses i facturar el mínim possible, ara bé, el trípode i algun filtre no queda més remei que facturar-los. Un dels problemes que no acabo de solucionar és el tema de les targetes de la càmera, ja que vaig carregat fins al coll. Sóc conscient que fent servir el portàtil no tindria aquest problema i podria fer còpies de seguretat en un disc dur extern però, el que em fa tirar enrera és el seu pes, ja que no puc carregar el portàtil a no ser que em comprés un súper portàtil molt lleuger, i llavors tindria el problema de deixar-lo als hotels, cosa que no em fa gaira gràcia, tot i que m'hi he hagut d'anar acostumant, doncs, tot el material tampoc el puc carregar cada dia a l'esquena i he de descartar coses i deixar-les a l'hotel, també he de dir que, de moment, mai he tingut cap problema. En aquesta sortida em torno a decantar per portar un sac de targetes, ja que pesen molt menys, tot i saber que tinc el risc de patir algun en surt.

Espero que us agradi.