Perquè sempre ens falten dies?

Aquesta és una fotografía que ja fa temps que volia dedicar-li una entrada. És un dels pocs salts d'aigua que vam veure a l'illa de Bali a Indonèsia, feia un d'aquells dies que qualsevol persona humana no sortiria de casa però per un fotógraf és un dia perfecte, estava núvol i a punt de ploure, ideal.

Salt d'aigua a la selva tropical

Al cap de pocs minuts va començar a ploure amb una certa intensitat. La nostra intenció era baixar fins al peu de la cascada i treure unes quantes fotografíes de primer pla però, en poc temps ja vam veure que seria complicat tant per l'aigua que queia com pel temps de que disposàvem, ja que estàvem massa lluny d'on haviem de passar la nit. Quan estàs tan lluny de casa i tens el viatge programat tens molt poc marge per canviar la ruta i poder tornar un altre dia, i per tant no podiem modificar-la. Aquesta és una de les poques fotografíes que vaig poder fer desde la distància. 

No és la primera vegada que ens passa, per això sempre intentem deixar algun dia per poder tenir una mica de marge, però no sempre és possible. Fa molta ràbia, per què sempre ens falten dies als viatges?

Em sembla que n'hi que marxéssim tres mesos en tindrem prou, però crec que no només ens passa a nosaltres.

Espero que us agradi.